Polítiques locals de paisatge

Si bé les polítiques de paisatge sempre han estat presents, més o menys explícitament, en els diferents instruments de planejament urbanístic i territorial de les administracions públiques, no és fins l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge i la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que aquesta matèria comença a prendre cos de forma significativa en la gestió del territori a Catalunya.

A nivell nacional, l’aprovació de la LLEI 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el reglament (Decret 343/2006) que la desenvolupa, suposen una fita important, de la que deriven els catàlegs del paisatge que contenen el que podem considerar com els primers instruments normatius del país, la creació de l’Observatori del Paisatge i de l’instrument d’estudi d’impacte i integració paisatgística.

Així mateix, a nivell local, la sensibilitat envers el paisatge també pren forma i es tradueix en nombroses iniciatives com les cartes del paisatge a nivell comarcal o en unitats territorials supramunicipals d’escala inferior, la posada en relleu dels paràmetres paisatgístics en els plans d’ordenació urbanística municipals o d’ordenances de regulació de les condicions d’integració paisatgística en sòl no urbanitzable com les d’Espolla i Cantallops.

El desenvolupament de polítiques d’ordenació i regulació del paisatge a nivell local, bé sigui a través del planejament urbanístic, de plans especials o d’ordenances municipals específiques, és allò que els Ajuntaments poden dur a terme en els marges de les seves competències per facilitar el compliment de la legislació paisatgística vigent, per vetllar pel paisatge com a patrimoni de tots els seus conciutadans, però també en moltes ocasions, com un dels principals recursos turístics, i per tant econòmics, del que disposen molts pobles i ciutats.

Tanmateix, els efectes d’aquest instruments són difícilment visibles a curt termini, fet que incrementa l’escepticisme en la seva aplicació de forma generalitzada. I no obstant, és innegable que els resultats són positius quan s’observen els paisatges de països on la legislació els contempla com un element fonamental des de fa dècades, com seria el cas de Suïssa.

enllaços d’interès:

Share This: