Totxanes per la biodiversitat

Si la ciutat és la contraposició màxima del medi natural, també és cert que la natura té en seu lloc de forma espontània en els nostre entorns més durs. I tanmateix, coneixedors que la biodiversitat és un indicador de la qualitat del nostre entorn urbà, és evident que hem de fer tot allò possible per fomentar la riquesa i la complexitat dels nostres ecosistemes urbans.

Aquestes totxanes pardaleres són una bona pràctica, destinada a recuperar les poblacions malmeses d’aquests familiars passeriformes.

Share This:

La regulació del sòl no urbanitzable en un planejament obsolet

Aprofito l’avinentesa d’una polèmica modificació puntual de planejament al meu poble per plantejar algunes qüestions relatives a les dificultats de regular els usos del sòl no urbanitzable a partir d’un planejament urbanístic obsolet i d’un llei d’urbanisme en ocasions massa imprecisa.

El cas és que a rel d’un iniciativa particular s’ha posat de manifest la necessitat de modificar la normativa de planejament de Santa Susanna en una clau molt concreta (23b, sòl d’ús agrícola intensiu) que regula els usos del sòl no urbanitzable a les planes riera amunt del casc urbà. Tot i que es tracta d’una iniciativa particular aïllada, la realitat urbanística actual demostra inequívocament que aquesta modificació és necessària, atès que les situacions de dubtosa (com a mínim) situació urbanística no són poques. I és que la realitat va per endavant de la norma, com sol ser habitual.

Un planejament obsolet

Santa Susanna 23bEl PGOU del municipi té més de 25 anys d’antiguitat, i planifica un municipi amb una forta tradició agrària. Els espais ordenats per la clau 23b eren fins fa pocs anys espais agraris, correctament regulats per la normativa, almenys des del punt de vista teòric del planejament i de la sensibilitat dels anys 80 respecte a l’entorn i el sòl no urbanitzable. Trenta anys enrere, el planejament urbanístic era principalment una regulació del sòl urbà amb especial atenció a les condicions d’edificació que s’hi permetien, fruit d’una visió del territori pròpia de tècnics que tot i ser molt bons en el seu camp, no eren especialistes en temes de medi ambient, biodiversitat, usos del sòl no urbanitzable, ni paisatges no estrictament urbans. Actualment, la redacció dels Plans d’ordenació urbanística és en mans d’equips pluridisciplinars molt més amatents a aquestes qüestions, en consonància als temps que vivim.

Tornant els espais del 23b de Santa Susanna, és clar que van perdent el seu ús agrari progressivament, atesos els migrats rendiments dels usos que hi són permesos. Ara bé, havent evolucionat l’activitat del poble cap a un turisme, especialment el familiar, aquests espais adquireixen un renovat interès econòmic per a altres tipus d’explotacions vinculades a aquest servei terciari, més rentable. No obstant, el planejament no permet aquests usos, i d’aquí la necessitat de modificar-lo.

La necessitat de regular els usos, també en sòl no urbanitzable

Però alerta! Si es tracta de sòls d’ús agrícola, no és necessari preservar-ne els valors ambientals i paisatgístics? Clarament sí. Aquests espais generen un paisatge divers, i alhora endreçat, que percebem com estètic perquè ens és més fàcil d’entendre. I al mateix temps, la diversitat d’habitats i els espais oberts propers al bosc, generen un augment molt significatiu de la biodiversitat.

I tanmateix, per molt que el planejament els vulgui protegir de cap altre ús, l’activitat agrària sembla condemnada, i per tant, els valors que hi són associats també. A llarg termini, els espais oberts es convertiran en un continu forestal, similar al que ocupa els vessants propers, homogeneïtzant el paisatge i empobrint-ne la biodiversitat.

No sent capaços de recuperar, de fer viable, l’activitat agrària, sembla doncs raonable modificar el planejament urbanístic per permetre noves activitats vinculades a un turisme sostenible.

paràmetres-integració-paisatgeLa proposta de l’Ajuntament, i d’aquí la polèmica, s’ha limitat en primera instància a incorporar tots els usos admesos en l’article 47.4 de la llei d’urbanisme, és a dir, tots aquells admesos en sòl no urbanitzable pel conjunt de Catalunya, sense cap més regulació que l’adapti a la realitat territorial del municipi. Una modificació ràpida i senzilla d’elaborar, però que deixa oberta la porta a projectes molt diversos i realitzats sense cap mena de compromís amb el seu entorn físic, social o econòmic. Projectes que potencialment podrien malmetre la qualitat ambiental i paisatgística del seu entorn, quan precisament -estem parlant de turisme- aquest és un dels punts forts dels espais regulats.

Quan en sòl urbà es regulen els usos admesos i prohibits de forma estricta i concreta, en sòl no urbanitzable també convé fer-ho. Quan en el sòl urbà es concreten les condicions de l’edificació (volums, alineacions de carrer, tipologies de les cobertes, o fins i tot, colors, material i formes dels elements decoratius), en sòl no urbanitzable també cal detallar les condicions (afectacions al patrimoni, soroll, contaminació lumínica, usos vegetals, tancaments, senyalització, etc) per implantar una nova activitat minimitzant-ne l’impacte ambiental i paisatgístic, i aportant en cas necessari les mesures correctores adients.

En definitiva doncs, es fa palesa la necessitat de dur a terme aquesta modificació puntual de planejament, a l’espera del nou i gruat POUM, però no és menys necessari, sinó més encara, dur-la a terme amb rigor, concretant quins són els nous usos admesos i prohibits, i quines condicions han de tenir per tal de garantir d’una banda la qualitat ambiental i paisatgística dels espais en els que s’implanten, i per altra, assegurar-se que en un futur més o menys llunya, no puguin aparèixer interessos -ara potser inimaginables- que puguin malmetre el territori, convertint-se fins i tot, en una perjudici per aquelles activitats implantades amb la sensibilitat i encert necessaris per garantir la qualitat a l’entorn i el dinamisme a la societat.

Share This:

La modificació dels límits de l’espai natural protegit dels estanys de l’Albera

Els estanys de l’Albera és un espai natural protegit integrat a la Xarxa Natura 2000 que té per objectiu protegir els molt fràgils i valuosos hàbitats de les basses d’inundació temporània del vessant sud del massís de l’Albera.

A Capmany però, els responsables de l’Ajuntament es preguntaven perquè el Puig Agall formava part d’aquest espai natural si allò no era un estany -com el seu nom indica clarament, ni s’hi trobaven les colònies de rat-penats que els havien indicat des del Servei corresponent de la Generalitat de Catalunya, sinó que en tot cas, aquestes colònies havien de fer referència a les que es trobaven a la zona dels búnquers de Can Feliçó, algun quilòmetre més al sud.

Després d’una visita sobre el terreny amb en Jordi Parpal (Servei de Planificació de l’entorn natural) i en Santi Pérez (Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Girona), i de comprovar el relatiu valor natural del sector protegit al Puig Agall, així com la presència de rat-penats als búnquers esmentats, l’Ajuntament de Capmany i la Generalitat acordaren modificar els límits de l’espai protegit, i l’adscripció del nou sector protegit a l’espai del Llobregat d’Empordà, més proper.

Arribats a aquest acord, traçàrem els límits del nou sector protegit, en base a les indicacions realitzades al llarg del treball de camp i unint el sector dels búnquers a l’espai protegit de la riera de Torrelles, per garantir la connectivitat en el sector. El traçat així dibuixat fou sotmès a l’aprovació de l’Ajuntament i posteriorment entregat al Servei de Planificació de l’entorn natural perquè seguís el procediment administratiu que ha de concloure amb l’aprovació del Consell de Govern i la posterior incorporació a la Xarxa Natura 2000 per part de la Unió Europea.

— actualització a 13.05.2014 —

L’Ajuntament de Capmany ha rebut la documentació relativa al procés de transformació dels espais de la Xarxa Natura 2000 en Zones Especials de Conservació. En aquesta documentació, encara no hi són reflectits els canvis de delimitació, però ambdós processos administratius segueixen el seu curs de forma paral·lela.

— actualització a 15.12.2014 —

L’Ajuntament de Capmany ha rebut del Departament de Territori i Sostenibilitat, en el tràmit d’informació pública, la documentació relativa als canvis de límits dels espais de la Xarxa Natura 2000. S’hi inclouen les modificacions realitzades a Puig Agall i al sector del búnquers de Can Feliçó.

Share This:

Lyon Confluence: fer ciutat, fomentant la biodiversitat

El nou ecobarri de Lyon Confluence és una bona mostra de com és possible i beneficiós -per no dir necessari- crear ciutat sostenible, des de l’òptica aviat tradicional de l’energia, els residus o la mobilitat, sinó també de la biodiversitat.

Share This: