La regulació del sòl no urbanitzable en un planejament obsolet

Aprofito l’avinentesa d’una polèmica modificació puntual de planejament al meu poble per plantejar algunes qüestions relatives a les dificultats de regular els usos del sòl no urbanitzable a partir d’un planejament urbanístic obsolet i d’un llei d’urbanisme en ocasions massa imprecisa.

El cas és que a rel d’un iniciativa particular s’ha posat de manifest la necessitat de modificar la normativa de planejament de Santa Susanna en una clau molt concreta (23b, sòl d’ús agrícola intensiu) que regula els usos del sòl no urbanitzable a les planes riera amunt del casc urbà. Tot i que es tracta d’una iniciativa particular aïllada, la realitat urbanística actual demostra inequívocament que aquesta modificació és necessària, atès que les situacions de dubtosa (com a mínim) situació urbanística no són poques. I és que la realitat va per endavant de la norma, com sol ser habitual.

Un planejament obsolet

Santa Susanna 23bEl PGOU del municipi té més de 25 anys d’antiguitat, i planifica un municipi amb una forta tradició agrària. Els espais ordenats per la clau 23b eren fins fa pocs anys espais agraris, correctament regulats per la normativa, almenys des del punt de vista teòric del planejament i de la sensibilitat dels anys 80 respecte a l’entorn i el sòl no urbanitzable. Trenta anys enrere, el planejament urbanístic era principalment una regulació del sòl urbà amb especial atenció a les condicions d’edificació que s’hi permetien, fruit d’una visió del territori pròpia de tècnics que tot i ser molt bons en el seu camp, no eren especialistes en temes de medi ambient, biodiversitat, usos del sòl no urbanitzable, ni paisatges no estrictament urbans. Actualment, la redacció dels Plans d’ordenació urbanística és en mans d’equips pluridisciplinars molt més amatents a aquestes qüestions, en consonància als temps que vivim.

Tornant els espais del 23b de Santa Susanna, és clar que van perdent el seu ús agrari progressivament, atesos els migrats rendiments dels usos que hi són permesos. Ara bé, havent evolucionat l’activitat del poble cap a un turisme, especialment el familiar, aquests espais adquireixen un renovat interès econòmic per a altres tipus d’explotacions vinculades a aquest servei terciari, més rentable. No obstant, el planejament no permet aquests usos, i d’aquí la necessitat de modificar-lo.

La necessitat de regular els usos, també en sòl no urbanitzable

Però alerta! Si es tracta de sòls d’ús agrícola, no és necessari preservar-ne els valors ambientals i paisatgístics? Clarament sí. Aquests espais generen un paisatge divers, i alhora endreçat, que percebem com estètic perquè ens és més fàcil d’entendre. I al mateix temps, la diversitat d’habitats i els espais oberts propers al bosc, generen un augment molt significatiu de la biodiversitat.

I tanmateix, per molt que el planejament els vulgui protegir de cap altre ús, l’activitat agrària sembla condemnada, i per tant, els valors que hi són associats també. A llarg termini, els espais oberts es convertiran en un continu forestal, similar al que ocupa els vessants propers, homogeneïtzant el paisatge i empobrint-ne la biodiversitat.

No sent capaços de recuperar, de fer viable, l’activitat agrària, sembla doncs raonable modificar el planejament urbanístic per permetre noves activitats vinculades a un turisme sostenible.

paràmetres-integració-paisatgeLa proposta de l’Ajuntament, i d’aquí la polèmica, s’ha limitat en primera instància a incorporar tots els usos admesos en l’article 47.4 de la llei d’urbanisme, és a dir, tots aquells admesos en sòl no urbanitzable pel conjunt de Catalunya, sense cap més regulació que l’adapti a la realitat territorial del municipi. Una modificació ràpida i senzilla d’elaborar, però que deixa oberta la porta a projectes molt diversos i realitzats sense cap mena de compromís amb el seu entorn físic, social o econòmic. Projectes que potencialment podrien malmetre la qualitat ambiental i paisatgística del seu entorn, quan precisament -estem parlant de turisme- aquest és un dels punts forts dels espais regulats.

Quan en sòl urbà es regulen els usos admesos i prohibits de forma estricta i concreta, en sòl no urbanitzable també convé fer-ho. Quan en el sòl urbà es concreten les condicions de l’edificació (volums, alineacions de carrer, tipologies de les cobertes, o fins i tot, colors, material i formes dels elements decoratius), en sòl no urbanitzable també cal detallar les condicions (afectacions al patrimoni, soroll, contaminació lumínica, usos vegetals, tancaments, senyalització, etc) per implantar una nova activitat minimitzant-ne l’impacte ambiental i paisatgístic, i aportant en cas necessari les mesures correctores adients.

En definitiva doncs, es fa palesa la necessitat de dur a terme aquesta modificació puntual de planejament, a l’espera del nou i gruat POUM, però no és menys necessari, sinó més encara, dur-la a terme amb rigor, concretant quins són els nous usos admesos i prohibits, i quines condicions han de tenir per tal de garantir d’una banda la qualitat ambiental i paisatgística dels espais en els que s’implanten, i per altra, assegurar-se que en un futur més o menys llunya, no puguin aparèixer interessos -ara potser inimaginables- que puguin malmetre el territori, convertint-se fins i tot, en una perjudici per aquelles activitats implantades amb la sensibilitat i encert necessaris per garantir la qualitat a l’entorn i el dinamisme a la societat.

Share This:

Polítiques locals de paisatge

Si bé les polítiques de paisatge sempre han estat presents, més o menys explícitament, en els diferents instruments de planejament urbanístic i territorial de les administracions públiques, no és fins l’aprovació del Conveni Europeu del Paisatge i la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que aquesta matèria comença a prendre cos de forma significativa en la gestió del territori a Catalunya.

A nivell nacional, l’aprovació de la LLEI 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el reglament (Decret 343/2006) que la desenvolupa, suposen una fita important, de la que deriven els catàlegs del paisatge que contenen el que podem considerar com els primers instruments normatius del país, la creació de l’Observatori del Paisatge i de l’instrument d’estudi d’impacte i integració paisatgística.

Així mateix, a nivell local, la sensibilitat envers el paisatge també pren forma i es tradueix en nombroses iniciatives com les cartes del paisatge a nivell comarcal o en unitats territorials supramunicipals d’escala inferior, la posada en relleu dels paràmetres paisatgístics en els plans d’ordenació urbanística municipals o d’ordenances de regulació de les condicions d’integració paisatgística en sòl no urbanitzable com les d’Espolla i Cantallops.

El desenvolupament de polítiques d’ordenació i regulació del paisatge a nivell local, bé sigui a través del planejament urbanístic, de plans especials o d’ordenances municipals específiques, és allò que els Ajuntaments poden dur a terme en els marges de les seves competències per facilitar el compliment de la legislació paisatgística vigent, per vetllar pel paisatge com a patrimoni de tots els seus conciutadans, però també en moltes ocasions, com un dels principals recursos turístics, i per tant econòmics, del que disposen molts pobles i ciutats.

Tanmateix, els efectes d’aquest instruments són difícilment visibles a curt termini, fet que incrementa l’escepticisme en la seva aplicació de forma generalitzada. I no obstant, és innegable que els resultats són positius quan s’observen els paisatges de països on la legislació els contempla com un element fonamental des de fa dècades, com seria el cas de Suïssa.

enllaços d’interès:

Share This:

Creem paisatge, creiem en el paisatge?

Jornada paisatge i vi. Celler Martín Faixó
Jornada paisatge i vi. Celler Martín Faixó

La setmana passada vaig ser convidat, en tant que coordinador del Consorci dels Aspres d’Empordà, a participar a la jornada Creem paisatge, creiem en el paisatge?, organitzada pel Consell Regulador de la DO Empordà.

Davant d’elaboradors i tècnics de diferents perfils vam tenir la oportunitat d’exposar els objectius i les accions que el Consorci està duent a terme en matèria de paisatge i com això ha de revertir principalment en l’enoturisme, però indirectament en l’activitat de tot el sector serveis del territori.

A continuació us deixo l’enllaç de la notícia al seu web: http://www.doemporda.cat/ca/actualitat/n/119-la-do-emporda-organitza-una-jornada-sobre-el-.html

Gràcies al Consell Regulador per oferir-nos la oportunitat d’explicar els objectius del Consorci, i al Celler Martín Faixó de Cadaqués per l’excel·lent acollida que ens va oferir.

Programa de la jornada
Programa de la jornada

Share This:

Els tríptics del paisatge dels Aspres d’Empordà i l’Albera

El Consorci dels Aspres d’Empordà ha editat enguany una col·lecció de tríptics per ajudar a interpretar i posar en valor el paisatge del seu àmbit territorial. Els tríptics està adreçat als visitants i es pot trobar als establiments turístics i comercials dels quatre municipis.

La col·lecció consta de 4 models diferents:

  • El paisatge dels Aspres d’Empordà
  • Vinyes i olivars dels Aspres d’Empordà
  • Dòlmens i menhirs dels Aspres d’Empordà
  • La natura dels Aspres d’Empordà

Aquests tríptics els hem dut a terme conjuntament amb d+font (disseny gràfic), Jordi Meli (fotografia) i Toni Llobet (il·lustracions), mentre que personalment m’he encarregat de la coordinació, el disseny conceptual i la redacció de continguts.

Share This:

El web del Consorci dels Aspres d’Empordà

Finalment, després de força mesos treballant-hi, avui presentem el web del Consorci dels Aspres d’Empordà: www.aspresemporda.cat

Web del Consorci dels Aspres d'Empordà

Es tracta d’un portal que vol oferir informació sobre el propi Consorci, però sobretot sobre el seu territori i paisatge, i tot allò que ofereix. Per tant, hi podreu trobar una descripció dels elements de valor paisatgístic -històrics, culturals, naturals, etc- que vol facilitar la interpretació del paisatge i posar-lo en valor; el calendari d’activitats que s’hi duen a terme; i una guia de cellers, allotjaments i comerços orientada a informar els visitants.

Les fotografies d’en Jordi Casals (Meli) són una part important del web, mentre que pel disseny gràfic i la programació, hem treballat estretament amb d+font.

Espero que el web us agradi!

Share This: